Avui m'he trobat amb el següent cas:
Alumne de 3r d'ESO durant una estona de pati pega a un company de la seva classe. La situació és descoberta perquè una professora ha vist com aquest al·lot que ha rebut davall amagat davall el tobogan i que s'eixugava les llàgrimes.
Evidentment, hi ha hagut intervenció directa, no ha tingut cap mena de trava hora de contar-ho i hem pogut parlar amb "l'agressor". Quan s'hi intenta parlar es posa amb actitud xulesca i diu que no sap perquè ho ha fet... i d'aquí no hi ha manera de treure'l. (...) No sé perquè ho he fet, ho he fet perquè si, etc. (...).
Entre el cap d'estudis, l'orientadora i la direcció es decideix aplicar-li el següent càstig: dilluns, dimarts i dimecres de la setmana vinent estaràs tot el dia a la classe de 1r de primària (no estar amb el seu grup al llarg d'aquests tres dies) i quan ells acabin l'horari escolar, aniràs a una classe que no és la seva.
El cas és que avui, ha vingut a fer la darrera hora al DO, portava deures i els ha fets (què estrany!!) i ja cap al final de l'hora li he intentat treure conversa per saber una mica el que havia passat, què havia fet, per a què ho havia fet, com se sentia ara, etc.
Ha començat amb una actitud a la defensiva però m'he sorprès molt perquè s'ha anat ablanint així com anàvem xerrant... continuava el no sé per què ho he fet... i aquí he canviat el plantejament. La clau:
- PER A QUÈ HO HAS FET? QUÈ VOLIES ACONSEGUIR?
- Perquè estava avorrit, i volia passar el temps...
Evidentment, m'he quedat una mica esbadalida, i he continuat...
- Te va servir per passar el temps?
Evidentment la resposta ha estat que no, perquè el fet de donar un cop a la panxa del seu company està passat en un segon...
Ja per acabar, volia saber com es sentia... la resposta (...) Crec, sincerament, que aquest càstig no m'ha servit de res, i tampoc li he demanat perdó..., però he de reconèixer que ho vaig fer molt malament i ara n'estic avergonyit (...)
Crec que hem aconseguit molt que aquest alumne hagi reconegut que ho va fer malament, que no li va servir de res, que tampoc va aconseguir el seu objectiu i per tant, ha estat una bajenada.
Però jo hem demano... el "càstig" ha estat factible?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada