divendres, 31 d’octubre del 2014

Article Autisme al País 29-10-2014

Halladas las tres rutas genéticas del autismo

La mayor fotografía de esta condición revela que las mutaciones, heredadas o nuevas, en más de 100 genes conforman el gran factor de riesgo

  • El cerebro de este chico podría descifrar el autismo

Las causas del autismo llevan medio siglo en discusión y siguen sin estar claras, pero cada vez resulta más evidente la trascendencia de los factores genéticos. Dos macroestudios presentados en Natureconfirman ahora las fuertes y complejas componentes genéticas del autismo, identifican más de 100 genes implicados en el riesgo de desarrollarlo y revelan las tres grandes rutas por las que maniobra esa maraña de material hereditario. Dos de ellas –la formación de las sinapsis y el control de los genes cerebrales— eran en cierto modo esperables, pero nadie contaba con la tercera: la cromatina, una arquitectura de alto nivel que empaqueta o expone grandes áreas de la geografía genómica en respuesta al entorno.
Los resultados tienen implicaciones inmediatas para el diagnóstico genético del autismo, que ahora se conforma con un modesto 20% de capacidad predictiva y podrá multiplicarse en pocos años, aunque seguramente a costa de introducir las modernas técnicas de la genómica –la secuenciación de exomas, o la parte del ADN que significa proteínas— al alcance de los servicios de psiquiatría hospitalarios. Pero además, estos datos darán trabajo durante mucho tiempo a los neurocientíficos, que tendrán que aclarar cómo esos genes afectan al cerebro, y a los farmacólogos, que podrán dirigir sus dardos químicos contra toda una nueva batería de dianas.
El autismo, que aparece más o menos en uno de cada 100 niños, es un trastorno de desarrollo que afecta a la capacidad social, de comunicación y de lenguaje, y suele resultar evidente antes de los tres años de edad. El autismo “clásico”, el síndrome de Asperger y el trastorno generalizado del desarrollo no especificado (PDD-NOS por sus siglas inglesas) son tres cuadros relacionados que suelen agruparse bajo el paraguas de trastornos del espectro autista. Los macroestudios abarcan este espectro en general, y no solo el autismo clásico.

Los resultados tienen implicaciones inmediatas para el diagnóstico genético del autismo
Las mutaciones heredadas y de novo–ocurridas en los óvulos o el esperma de los padres, y que, por tanto, dan lugar a casos sin precedentes familiares— son el principal factor de riesgo para desarrollar autismo; sumando ambos tipos de mutaciones, los dos nuevos estudios identifican más de 100 genes de riesgo. Son de largo los mayores estudios sobre genética del autismo hechos hasta la fecha.
El primero implica a 37 instituciones científicas internacionales, incluidas dos españolas, ha sido coordinado por el neurocientífico y genetista Joseph Buxbaum, del Hospital Mount Sinai de Nueva York, y analiza el genoma de 3.871 autistas y 9.937 controles emparentados. El segundo ha sido coordinado por Michel Wigler, del Laboratorio Cold Spring Harbor, también en Nueva York, y examina el genoma de 2.500 familias con un hijo autista, con un particular foco en las mutaciones de novo, que pueden superar el 20% de todas las mutaciones de riesgo según su análisis.
Estas mutaciones de novo son parte de la razón de que la influencia genética en el autismo se subvalorara en los primeros estudios: pese a tener una causa genética, estos casos no presentaban relaciones familiares obvias. “Pero las mutaciones de novo no son ninguna peculiaridad del autismo”, explica Ángel Carracedo, de la Universidad de Santiago de Compostela y coautor del primer trabajo. “Nuestros óvulos y espermatozoides mutan, es parte del mecanismo de generación de la diversidad humana”. La otra autora española es Mara Parellada, de la Universidad Complutense.
Bauxbaum, líder de ese mismo estudio, cree que el consorcio no solo ha aportado la fotografía teórica más completa de cómo numerosos cambios genéticos se combinan para afectar al cerebro de los niños con autismo, “sino también sobre las bases de lo que nos hace a los humanos seres sociales”. En buena lógica, esos mismos genes deben formar, cuando funcionan correctamente, la base lógica de las estructuras sociales del cerebro.
Estos estudios aportan la fotografía teórica más completa de cómo numerosos cambios genéticos se combinan para afectar al cerebro de los niños con autismo.
“La genética que subyace al autismo es altamente compleja”, añade el segundo coordinador del estudio, Mark Daly, del Instituto Broad (MIT y Harvard, y uno de los nodos del proyecto genoma público), “y solo teniendo acceso a grandes muestras es posible trazar las mutaciones implicadas y entender los mecanismos implicados”.“Todos estos descubrimientos genéticos”, prosigue Bauxbaum, “tienen que trasladarse ahora a estudios moleculares, celulares y animales para conseguir futuros beneficios para los afectados y sus familias; un estudio como éste crea una industria para muchos años, con laboratorios buscando los efectos fisiológicos de los cambios genéticos que hemos encontrado y buscando fármacos para contrarrestar sus efectos”.
La genética del autismo se abre camino entre la complejidad del cerebro humano.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Començar el dilluns ''A TOPE'' ...

Avui, quan he arribat a l'escola, ens hem trobat amb l'orientadora i hi havia una mare que volia parlar amb ella ja que aquest cap de setmana s'havia trobat amb una situació que l'havia preocupada i angoixada.

El cas és que un grup d'infants s'han dedicat a riure's d'un company de la classe a través del whatsapp durant aquest cap de setmana, tot començant amb una foto i amb unes imitacions, unes rialles, etc.

El noi no és company de classe de tota la vida, ja que es va escolaritzar a partir de l'etapa d'ESO. És un noi molt callat, que participa poc, però que semblava ben integrat al grup.

Evidentment, la mare ho va descobrir per casualitats de la vida, el va veure que parlava pel mòbil, li va demanar, li va intentar tapar, però ho va acabar ensenyant.

Just aquest cap de setmana he assistit a una formació i hem parlat del ciberbullying, i, evidentment la situació m'ha fet pensar amb el que vam parlar allà.

Difícil detecció per part dels pares, ja que els nens ho intenten amagar per por a les represàlies dels seus companys, o perquè tenen amenaces (en aquest cas no sabem encara si n'hi ha hagut o no perquè no ho conti, hem refereixo), o perquè els fa vergonya, etc.

Aquest matí no he tingut l'oportunitat de seguir el procés... només he estat a temps de veure la conversa, assistir a la reunió entre la mare i l'orientadora, com aquesta es posava en contacte amb el tutor per trobar un moment per reunir-se i decidir quines mesures han d'engegar.

Hauré d'esperar a dimecres per posar-me al dia, i intentar assisitir a les xerrades que segurament farà l'orientadora amb els nens (si no les ha fetes avui totes...), etc. 

És un tema que m'interessa molt, i m'agradaria poder-lo seguir per veure tot el procés d'actuacions per part de l'equip de professionals de l'escola.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Documentació

Des del principi que vaig començar les pràctiques, la tutora hem va fer una sèrie de documents que són a partir dels quals estableixen la base del treball que es fa al departament d'orientació d'ESO.

Aquests documents que hem utilitzat són: 

- El decret d'atenció a la diversitat (Decret 30/2011, de 29 d'abril).

- Instruccions d'Innovació i Formació Professional per als Departaments d'Orientació dels centres públics d'Educació Secundària per al curs 2014-2015.

- Instruccións per a l'Organització i el Funcionament dels centres educatius privats concertats per al curs 2014-2015.

- Orientacions per facilitar l'aplicació de les adaptacions curriculars no significatives i d'accés. (Article 9 del Decret 39/2011, de 29 d'abril).

- Instruccions d'absentisme escolar per al curs 2014-2015.

- PGA.

- PEC.

Sobretot, el que més he utilitzat, i 'estudiat', ha estat el decret d'atenció a la diversitat i les instruccións per als Departaments d'Orientació.
Els vam repassar punt per punt, hem va explicar tots els dubtes que podia tenir, i d'aquí també vaig poder treballar la primera PAC, a banda d'altres documents interns com ho és el POAP, o el PAT, etc.

dissabte, 11 d’octubre del 2014

WISC

Aquest any tenim un alumne al qual hem de fer un seguiment, i revisant els seus informes hem vist que se li van passar dos WISC, un a 4t de primària i un a sisè. Ara que fa 2n d'ESO creiem convienent tornar-lo a passar, però ens va sorgir un problema. 

El problema era que el centre no té el WISC a l'escola, i quan vàrem plantejar la possibilitat de comprar-lo, evidentment, la resposta va ser que no. És un material caríssim, i sent un centre concertat ara mateix no és bon moment per comprar-lo.

Aprofitant que ho vam veure a l'inici de curs, i que havíem de parlar amb l'orientador de l'Institu públic del mateix poble, vam decidir provar sort i demanar a veure si ells el tenien i si ens el podien deixar. Vaig pensar que era una gran idea, però no tenia del tot clar que els el volguessin deixar (sense conèixer qui era l'orientador d'allà).

Quan li vam telefonar, no va posar cap problema en deixar-nos el WISC perquè nosaltres el poguem passar. És genial, hem pogut estalviar a l'escola un cost molt elevat i podrem passar la prova!

M'agrada això de treballar en un poble petit on la gent col·labora amb tot el que pot i es deixen les coses. Crec que és una virtut que tenen en el poble.



divendres, 10 d’octubre del 2014

SEGUIMENT D'ALUMNES

Aquesta setmana, concretament el dijous, vam dedicar una estoneta a fer el seguiment d'alumnes, i ho vam fer amb els de tercer d'ESO, ja que és el gup més nombrós, els que més necessitats tenen, i són una edat ja una mica 'difícil'.

A mi hem feia molta il·lusió començar el seguiment d'alumnes perquè estem parlant d'ells des de principi de curs i jo encara no tenia l'oportunitat de conèixer-los en persona i tenir un primer contacte i primera opinió personal d'ells.

El que hem fet a aquest seguiment és demanar com ha anat l'inici de curs, si ja han fet exàmens o no, i si han apuntat les notes - evidentment nosaltres ja sabíem que sí havien fet alguns exàmens i que sí que tenien les notes-, estructuració dels deures a casa i l'estudiar per cada examen, i poca cosa més.
He de dir que l'orientadora del centre on jo faig les pràctiques no té una actuació de 'suport' amb els alumnes. Ella només els fa el seguiment.

He comporovat, que per norma general, quan es fa un examen i es treu una nota més baixa de 5, no l'enregistren a l'agenda. Fan veure que no se'n recorden i es queden tant amples...

He de dir que m'ha xocat molt l'entrevista amb dos dels adolescents que hem tractat avui, ja que la resta està molt predisposat a fer bona feina aquest curs, o això sembla.

Aquests dos nens tenen 'vaguitis'. Frase textual d'un dels dos: 
- "Per a què he de treballar durant els nou mesos que dura el curs, si quan he d'anar al setembre n'estudio dos i aprovo?".
- "La mandra hem guanya...tinc temps de fer de tot, però els deures no m'importen i no els faig, faig esport o hem miro la TV, però els deures, està clar que no."
Quan he escoltat això, he quedat amb la boca oberta! És un raonament força diferent al que jo sempre havia tingut en ment per nois amb aquest tipus d'actituds.

Un cop hem sentit això, l'orientadora ha donat la volta a la situació i se n'ha anat a preguntar-los quin era el futur que ells volien. On es veuen al cap de 4 anys, per exemple... Tot dos han respost que fent el CAFEMN, o el TAAFE, evidentment ens ha portat a parlar de com s'entra a aquests dos mòduls, que és a partir de la nota mitja de tota l'etapa d'ESO. Però sembla, que això tampoc els ha fet reaccionar. Hem quedat que ens tornarem a veure d'aquí 3 o 4 setmanes, i que en tornaríem a parlar...

dimecres, 8 d’octubre del 2014

OMPLIR INFORMES

Des que vaig començar les pràctiques de psicopedagogia ja hem van avisar que a principi de curs hi ha que omplir molta paperassa, per burocràcia, i la veritat és que ens vam passar unes quantes setmanes revisant informes, fent traspàs d'informació a altres centres per trasllat d'alumnes, omplir les mesures engegades per a l'atenció a la diversitat, informes NESE, etc.

Una cosa molt curiosa que va passar és que el dia que tocava omplir els informes NESE, vam acudir a la pàgina de la Conselleria i ens vam descarregar els mòdels que hi havia penjats allà. Evidentment, aquells són els que vam omplir, signar, etc. Però, al cap de dues setmanes, sorpresa!! la Conselleria havia canviat els models d'informes, i per tant, doble feina. 
A veure, si la psicopedagoga comença a principi de setembre a treballar, com la resta del personal de les escoles, com pot ser que el model bo es pengi casi a l'octubre, quan es suposa que a principi de curs és quan fas la revisió de tota la documentació i omples els informes. És una curiositat i un tema que hem va 'impactar'.

Al principi, he de reconèixer, que entre tants papers, i amb tantes ganes d'aprendre, acabava una mica saturada d'informació. Necessitava, en arribar a casa, repassar una mica tot el que havíem fet durant el matí i/o tarda i reordenar tots els nous coneixements que anava adquirint.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

ESTABLIMENT DE L'HORARI

El primer que vam fer amb la meva tutora, va ser acordar l'horari que faria de pràctiques.

Jo no tenia cap tipus de restricció amb l'horari, fins que hem van oferir fer tres hores de feina a l'escola els dilluns matí, però això no m'implicava no poder fer les 75h. que s'han de fer.

Parlant amb ella li vaig exposar el següent: ara no estic treballant i m'interessa aprendre el màxim possible. Puc assisitir totes les hores? No hem va posar cap tipus de problema, i el meu horari va quedar de la següent manera:

- Dilluns de 8,00 a 9,30h. i de 12,30 a 13,00h. (de 9,30 a 12,30h. treballo com a mestra a EI)
- Dimecres de 10,00 a 13,00h.
- Dijous de 12,00 a 15,00h.

Vam acordar també que a les reunions d'etapa d'ESO, quan hi hagi pactat un tema, a l'ordre del dia, que pugui ser interessant per mi, m'avisarà i hi assistiré. Això serà els dimarts per la tarda de 16,00 a 18,00h.

Dins d'aquest horari s'inclouen les coordinacions amb els tutors, les coordinacions amb els professors (per realitzar les adaptacions), les coordinacions amb serveis externs, la coordinació amb el departament d'orientació, etc.

Estic molt contenta de poder participar en totes i cadascuna de les tasques que la psicopedagoga del centre realitza!

PRIMERS CONTACTES

Aquest curs, el 2014-2015, és un curs especial per a mi, ja que si tot va bé acabaré la llicenciatura de Psicopedagogia que ara vaig començar ja fa quatre anys.

L'any passat, ja cap al segon semestre, va ser quan hem vaig plantejar fer les pràctiques, ja que vaig pensar que era un bon any, perquè m'havia quedat sense feina, i com que les expectatives de trobar-ne no són gaire bones, què millor que aprofitar aquesta circumstància i gaudir al màxim de l'experiència?

Per tant, vaig decidir buscar un centre on portar-les a terme. Hem feia moltes ganes estar a una escola, però a l'etapa d'ESO, ja que som mestra d'Infantil i el contacte amb l'etapa de Secundària Obligatòria havia estat nul. Vaig aprofitar que tenia una jornada de tres hores a la setmana a un centre concertat d'un poble al costat del meu per demanar a veure si les podia fer allà. Quan els ho vaig proposar no hem vam posar cap tipus de pega, i allà anam... vaig fer la sol·licitud del centre a la comissió de pràcticum i me la van acceptar. Per tant, ja tenia centre!

Després de omplir, firmar, etc. tots els papers que calien vam decidir que ens veuríem a principi de curs per definir quin horari havia de fer amb la tutora que jo havia sol·licitat.

La veritat del cas és, que mica en mica m'anava il·lusionant de cada vegada més, i tenia moltes ganes de començar les pràctiques, empapar-me de bon de veres amb el treball que es fa, i APRENDRE MOLT!