HORES D'ORIENTACIÓ

Ara que ja estic gairebé al final de les pràctiques, i veig com a què de saturades anem amb les hores que tenim per fer orientació, i la de casos que ens queden, és quan més m'adono que les hores que es dónen per fer orientació acadèmica i professional al centre són molt poques.

Una altra de les coses de les que mica en mica em vaig fent més conscient és que hi ha una mica de limitació en quant a intervenció en forma de grup - classe, ja que no disposem de gaires hores, i les hores de tutoria també serveixen per fer tallers, i altres coses. Per tant, molts cops, quan s'ha de fer una cosa d'orientació qui la posa en pràctica és la tutora del grup-classe, però amb certes "limitacions", ja  que no tenen tota la informació que un orientador/a té, a més, que no és tasca que els correspongui a ells.

Hem de ser conscients que depenent del curs escolar hi ha més demanda o n'hi ha menys, però tot i així, crec que 8 hores per un centre d'una línia d'una ràtio de 25-27 alumnes per grup a ESO no és suficient.

Què en penseu?

HORES D'ORIENTACIÓ

Ara, que ja porto a terme el final de les pràctiques gairebé, estic reflexionant sobre la quantitat d'hores de què disposa l'orientadora del centre per portar a terme aquesta tasca i en realitat són molt molt poques.

En el centre on jo he fet les pràctiques, els cursos són d'uns 25 alumnes per aula, i és un centre d'una sola línia, però això comporta uns 100 alumnes a tractar i només 8 hores a la setmana per portar-ho a terme tot, atendre totes les necessitats, etc. 

Realment és suficient? 

Depenent del curs escolar hi ha més demandes o menys, però per exemple, aquest any ha estat una locura, i la veritat és que no ha estat suficient per fer-ho tot, tot, tot, i això que es fan hores extres.

Quan això passa es recorre a la intervenció dels tutors/es per portar a terme sessions d'orientació, la qual cosa hem fa mal al cor, ja que no tenen la meitat de recursos que tenen els orientadors, i a més a més, és tasca seva, no dels tutors.

Crec que s'haurien de donar més hores, per treballar molt millor i arribar molt millor a tot l'alumnat.

REFLEXIÓ RECERCA ACTIVITATS

En quant a aquesta qüestió he de dir que m’ha estat molt difícil trobar activitats que m’agradessin i hem motivessin per portar a terme amb els alumnes de 1r cicle.

Si que és cert que per Internet tens accés a moltíssima informació, de fet, tens accés a tanta informació que a vegades fa que no sigui fàcil trobar exactament el que a tu t’agradaria i arribes a tenir un excés d’informació. Que crec que és el que m’ha passat a jo aquesta vegada.

Finalment, però, vaig trobar algunes activitats que hem semblaven prou interessants per aplicar-les als alumnes i amb els comentaris dels tutors hem vaig acabar de convèncer i decidir.

He de reconèixer que no ha estat una tasca gens fàcil i que hi he hagut de dedicar moltíssimes hores.

REFLEXIONS

Cada niño aprende de una forma diferente y en sus propios tiempos. Cada niño es único y no solo es capaz de aprender, también es capaz de triunfar.

M'ha fet ganes fer aquesta entrada perquè tot i que el meu projecte va sobre el POAP i les activitats d'orientació acadèmica i professional, estic a punt de llicenciar-me en psicopedagogia i és molt molt molt important tenir present aquesta frase sempre!!!!

BADyG- M

Bones,

Aquesta entrada la faig ja que vaig parlar que havíem passat un test a 2n d'ESO i que esperava a fer les correccions per posar els resultats, ja que només l'havíem dut a terme però encara ens quedava corregir-lo i interpretar.

Però només el vam corregir nosaltres, ja que l'escola on jo faig les pràctiques té una col·lobardora molt especial, que és la M.Dolors, que és una psicopedagoga que treballa a una escola a Barcelona i ens ajuda amb la interpretació dels testos que passem a tots els cursos.

Per tant, per mi va ser una decepció, ja que no vam interpretar els resultats, sinó només posar els percentils que venen en el manual... i estic ansiosa esperant la resposta de la M. Dolors. A més, si tinc l'oportunitat de coincidir-hi, m'agradaria conèixer-la.

CÀSTIG

Avui m'he trobat amb el següent cas:

Alumne de 3r d'ESO durant una estona de pati pega a un company de la seva classe. La situació és descoberta perquè una professora ha vist com aquest al·lot que ha rebut davall amagat davall el tobogan i que s'eixugava les llàgrimes.

Evidentment, hi ha hagut intervenció directa, no ha tingut cap mena de trava hora de contar-ho i hem pogut parlar amb "l'agressor". Quan s'hi intenta parlar es posa amb actitud xulesca i diu que no sap perquè ho ha fet... i d'aquí no hi ha manera de treure'l. (...) No sé perquè ho he fet, ho he fet perquè si, etc. (...).

Entre el cap d'estudis, l'orientadora i la direcció es decideix aplicar-li el següent càstig: dilluns, dimarts i dimecres de la setmana vinent estaràs tot el dia a la classe de 1r de primària (no estar amb el seu grup al llarg d'aquests tres dies) i quan ells acabin l'horari escolar, aniràs a una classe que no és la seva.

El cas és que avui, ha vingut a fer la darrera hora al DO, portava deures i els ha fets (què estrany!!) i ja cap al final de l'hora li he intentat treure conversa per saber una mica el que havia passat, què havia fet, per a què ho havia fet, com se sentia ara, etc.

Ha començat amb una actitud a la defensiva però m'he sorprès molt perquè s'ha anat ablanint així com anàvem xerrant... continuava el no sé per què ho he fet...  i aquí he canviat el plantejament. La clau: 

- PER A QUÈ HO HAS FET? QUÈ VOLIES ACONSEGUIR? 

- Perquè estava avorrit, i volia passar el temps...

Evidentment, m'he quedat una mica esbadalida, i he continuat...

- Te va servir per passar el temps?

Evidentment la resposta ha estat que no, perquè el fet de donar un cop a la panxa del seu company està passat en un segon...

Ja per acabar, volia saber com es sentia... la resposta (...) Crec, sincerament, que aquest càstig no m'ha servit de res, i tampoc li he demanat perdó..., però he de reconèixer que ho vaig fer molt malament i ara n'estic avergonyit (...)

Crec que hem aconseguit molt que aquest alumne hagi reconegut que ho va fer malament, que no li va servir de res, que tampoc va aconseguir el seu objectiu i per tant, ha estat una bajenada.

Però jo hem demano... el "càstig" ha estat factible?

REFLEXIÓ

Avui, al llarg d'una coordinació amb una tutora, ha sortit un tema que m'ha deixat una mica boca-oberta!

Es tracta dels POLLS A L'ESCOLA, i que és un tema que és tractat amb molta crueltat pels alumnes d'ESO.

Es un tema que és molt difícil d'evitar a una escola, ja que cada curs escolar n'hi ha, però aquest any està duent una cua que no és habitual, fins el punt d'haver d'intervenir, i ho farem des del departament de psicopedagogia del centre. Ho hem decidit així ja que és una figura que no tenen habitualment dins l'aula i potser 'imposa' una mica més.

La qüestió, també, és que fins i tot un pares, al llarg d'una entrevista de pre-avaluació, van expressar a la tutora del seu fill que no estaven d'acord amb el lloc que se li havia assignat per seure durant les classes al seu fill ja que l'havien posat al costat d'una persona que té polls (ells ho asseguren, nosaltres no ho hem confirmat).

Crec que això és el que ajuda a 'crear dimensió al problema'. La importància que donen els pares.

Aquí és quan jo m'he demanat... ho he de veure com una cosa normal? Perquè jo penso en quan jo anava a l'Institut, i no crec que els meus pares haguéssin fet cap mena de cas a aquest tipus de petició...